es
carnatge

foto antiga

HISTÒRIA I PATRIMONIL’Ajuntament de Palma va adquirir entre 1988 i 1993 les dues parcel•les que constitueixen l’espai públic municipal anomenat Es Carnatge


La zona litoral que transcorre entre cala Pudent i les bateries de Can Pastilla i l’illot de Sa Galera va ser declarada àrea natural d’especial interès (ANEI). Per altra banda, el PGOU de Palma classifica la zona com a Espai Lliure Públic (ELP) i com a Centre d’Interès Cultural (CIC) a causa del seu valor paleontològic.5

El nom d’Es Carnatge fa referència a l’activitat d’eliminació i aprofitament del bestiar mort que hi va haver a les cases d’aquest paratge des de la darrera dècada del segle XIX fins al 1959. Avui en dia, Es Carnatge compta amb petites cales arenoses i accessos rocosos a la mar, a més d’un passeig costaner amb accés per a ciclistes i vianants.2

A Cala Pudent es troba una planícia a la part més interna de la qual es troben diferents pedreres de marès, que varen ser explotades durant el s. XX, un cop les del Coll d’en Rabassa varen ser esgotades. Aquesta zona també va ser utilitzada per l’exèrcit com a zona de maniobres amb bateries mòbils. Seguint la planícia s’arriba a un turonet on es va construir una bateria antiaèria que estava formada per quatre emplaçaments circulars excavats per als canons, el telèmetre, el goniòmetre i el lloc de comandament. Tots estaven comunicats per una galeria subterrània amb llocs d’emmagatzematge.

Als voltants d’aquest espai s’han trobat restes arqueològiques d’activitat humana de l’època en què Mallorca era musulmana, dels s. IX i XII dC, restes de ceràmica, com ara restes d’una sínia i una gerreta decorada, que indiquen l’existència d’una explotació agrícola. A principi dels anys seixanta varen trobar nombrosos fragments de ceràmica púnica i un ham de coure. També varen trobar una petita cova d’enterrament preromà, de la qual actualment queda el vestigi circular de la base.3

Veure ubicació

ecosistema marí

A l’ecosistema marí de la zona d’Es Carnatge hi trobam dues espècies predominants de plantes marines. La principal és la posidònia (Posidonia oceanica), que és característica de tota la badia de Palma i és predominant en el fons marí de la part més oriental d’Es Carnatge. La posidònia forma extenses praderies i són ecosistemes altament productius amb una gran quantitat de microhàbitats on viuen una gran diversitat d’espècies. També podem observar l’algueró (Cymodocea nodosa), que ocupa una extensió més reduïda que la posidònia i que habita àrees de poca profunditat i sobre substrat arenós.

A les zones rocoses que es troben entre aquestes praderies, solen abundar les algues cistoseira balear (Cystoseira balearica), les campanetes (Padina pavonica), l’acetabulària mediterrània (Acetabularia acetabulum) i, si hi ha arena entre les pedres, també s’hi poden observar Halimeda tuna, Dasycladus vermicularis i la peluqueta (Codium vermilara).

A la zona supralitoral podem trobar les comunitats pròpies del roquissar marítim, Crithmo limonietea, precedides del liquen Verrucaria amphibia a la zona més propera a la mar. També cal destacar la trobada d’una espècie, l’Hildenbrandia prototypus.

La fauna marina que hi podem trobar és diversa gràcies als hàbitats que presenta. Cal destacar el grup dels mol·luscs amb espècies com la pagellida (Patella sp.), el cornet amb pues (Haustellum brandaris), la baldufa (Astraea rugosa), la pada (Cerithium vulgatum) o el caragolí negre (Littorina neritoides). També s’hi pot veure el cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus), l’eriçó de mar (Paracentrotus lividus) i anemones (Actiniaria sp.). S’ha trobat alguna closca de nacra (Pinna nobilis), que és una espècie protegida.

A la cova des Gató hi vivia una parella de vells marins (Monachus monachus) a la primera dècada del segle XX. Fins a principis del s. XX hi havia colònies estables a bona part de les Illes però, actualment, figura a la llista de les 10 espècies en major risc d’extinció.5

seguretat, serveis i accessibilitat

NO ACCESSIBLE

ZONA DE BANY DE BAIX RISC

SETGE

ESPECIES VEGETALS D'INTERÈS


La supervivència de les plantes del medi litoral terrestre d’Es Carnatge es troba relacionada amb l’adaptació a les característiques de la zona com ser resistent a la sequera, la salinitat, el vent i el substrat sorrenc.

Les espècies predominants d’Es Carnatge amb caràcter litoral són: el fonoll marí (Crithmum maritimum), el limònium (Limonium companyonis), el pare-i-fill (Asteriscus maritimus), el salat blanc (Atriplex halimus). Des de la punta del Reflector fins a cala Pudent hi abunda el salat ver (Suaeda vera) i el ballester (Arthrocnemum macrostachyum). Altres espècies de litoral que cal destacar són: el trèvol femella (Lotus cytisoides), el cascall marí (Glaucium flavum), la flor de Sant Joan (Helichrysum stoechas), el bruc marí (Frankenia laevis), l’arracada (Paronychia argentea), l’espareguera vera (Aparagus horridus), el rave de mar (Cakile maritima), i el tamarell (Tamarix sp.) com a única espècie arbòria d’aquesta zona litoral.

A la part del Camp de Tir, a prop del passeig, hi creixen espècies arbustives com l’olivarda (Dittrichia viscosa), la cugula (Avena sterilis), el trencadelles (Aster squamamatus), la corriola (Convolvulus arvensis), la cama-roja (Cichorium intybus), l’albó (Asphodelus aestivus) i l’herbafam (Plantago albicans).

A la zona més interior, abans d’arribar al passeig, trobam espècies arbustives adaptades als sòls dunars fòssils com el trèvol femella (Lotus cytisoides), el peu de milà (Thymeleae hirsuta), l’herba de Sant Ponç (Teucrium capitatum), la fumana (Fumana laevis) i el setge (Helianthemum marifolium (L.) Mill. subsp. origanifolium), una planta catalogada en perill d’extinció i que només habita aquesta zona a tot Mallorca.

A la part interior del passeig s’ha realitzat un projecte de construcció de dunes artificials i plantacions. En aquesta àrea es pot observar un bosc de savina (Juniperus phoenicae subsp. turbinata) i altres espècies com pi blanc (Pinus halepensis), alfals (Medicago citrina), albada (Anthyllis cytisoides), ginesta borda (Ephedra fragilis), mata (Pistacia lentiscus), romaní (Rosmarinus officinalis) i l’estepa blanca (Cistus albidus).5

ESPECIES ANIMALS D'INTERÈS


Es Carnatge té molt poca representació de fauna mamífera perquè es tracta d’una zona urbanitzada i amb activitats antròpiques significants.

Dins els vertebrats, el grup més interessant és el grup de les aus, ja que a la zona d’Es Carnatge, pel seu caràcter litoral, es poden observar diverses espècies d’aus marines. És habitual observar el corb marí (Phalacrocorax aristotelis) damunt les roques o nedant per a cercar peixos. També és habitual veure la gavina de cames grogues (Larus cachinnans), la gavina roja (Larus audouinii), endèmica de la Mediterrània, i el virot petit (Puffinus mauretanicus), endèmic de les Balears i en perill d’extinció, tot i que no és habitual. A l’hivern és habitual la gavina d’hivern (Larus ridibundus) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo).

Per altra banda, es pot observar de manera menys eventual la llambritja de bec llarg (Sterna sandvicensis), el camanegre (Charadrius alexandrinus), que és una espècie protegida, i el tiroril·lo gros (Charadrius hiaticula). Altres ocells que es poden observar per la costa són la xivitona (Actitis hypoleucos) i el girapedres (Arenaria interpres).

Respecte a les aus que es poden veure a terra, és freqüent observar el vitrac (Saxicola torquata) damunt un arbre. També és bastant comú veure la mèrlera (Turdus merula), el teulader (Passer domesticus) i el busqueret de cap negre (Sylvia melanocephala). Menys freqüentment s’hi troba el puput (Upupa epops) i la cucullada (Galerida theklae). En aquests mateixos espais arriben a l’hivern els rupits (Erithacus rubecola) i alguna titina (Anthus pratensis).

A la zona de pinar es troben espècies pròpies de zones forestals com la cadernera (Carduelis carduelis), el verderol (Carduelis chloris), el gafarró (Serinus serinus), el tudó (Columba palumbus) i la falzia (Apus apus). El xoriguer (Falco tinnunculus) sol veure’s volant per damunt Es Carnatge.

Quant a la fauna invertebrada, s’ha de destacar la presència de l’escarabat fura (Pimelia criba), espècie endèmica de les Balears.5

VIROT PETIT

VALORS GEOLÒGICS I PALEONTOLOGICS

A la zona d’Es Carnatge es troben importants dipòsits de marès formats per la consolidació de l’arena de les dunes, creades durant el penúltim període glacial, fa 200.000 anys. Aquesta glaciació va produir una baixada del nivell de la mar, que va deixar una gran quantitat d’arena marina exposada a l’acció del vent, que donà lloc a la formació de dunes, consolidades després com dipòsits de marès. Les pedreres permeten veure l’estructura ondulada generada per l’acció del vent, empremtes d’arrels, d’invertebrats fòssils i petjades d’un vertebrat fòssil, el Myotragus balearicus.

Principalment a cala Pudent i a les cases d’Es Carnatge es troba un dels principals jaciments paleontològics del plistocè superior de les Illes Balears.

Durant el plistocè es varen produir grans períodes glacials. En una glaciació existeixen èpoques més fredes anomenades períodes glacials, on el gel avança, i períodes interglacials on el gel retrocedeix. Aquesta alternança es caracteritza per les fluctuacions del nivell de la mar que queden enregistrats com a formes d’erosió o com a dipòsits acumulats respecte del nivell actual.

Els dipòsits que podem observar a la part central de Cala Pudent estan constituïts per fòssils superposats amb fauna termòfila. Per damunt, un extracte de color vermell-groguenc amb mol·luscs terrestres i bivalves. Sobre aquestes capes trobam dipòsits de platja amb abundant fauna càlida senegalesa i acaba amb llims de color groguenc amb mol·luscs terrestres.

L’altre jaciment important és el situat davant les cases d’Es Carnatge, on es poden diferenciar uns dipòsits de platja amb fauna senegalesa (Strombus bubonis) separats per un nivell prim de llims vermells. La capa superior és un conglomerat de platja amb nombrosos fòssils on abunda Acar plicata. 5

PLATJA DE CANS

Mapa per cans