Ciutat
Jardí

foto antiga

HISTÒRIA I PATRIMONIEl nom de Ciutat Jardí va sorgir per la construcció de la urbanització 'La Ciudad Jardín'


Fou ideada l’any 1891 i inspirada en els complexos Garden City, basats en xalets unifamiliars amb jardins, amples espais arbrats i carrers rectes i amplis, en contraposició als recintes medievals que havien perdurat fins llavors. El projecte inicial del balneari i de l’aprofitament de la platja va ser redactat per l’arquitecte Gaspar Bennàzar Moner l’any 1917. Ciutat Jardí va ser un fracàs als seus inicis per culpa, principalment, de les freqüents inundacions pel desbordament del torrent Gros.

L’Hotel Ciutat Jardí es va inaugurar l’any 1921 i es tracta d’un edifici que segueix els corrents modernistes de tendència neoàrab, amb cúpules arabesques. És un edifici amb catalogació urbanística, considerat d’interès turístic i declarat Bé d’Interès Cultural (BIC). Va ser el primer hotel construït fora de la ciutat i va ser una fita insòlita a l’època, ja que aquells temps les zones costaneres no tenien l’interès de la gent com avui en dia.

Veure ubicació

ecosistema marí

El fons és, predominantment, arenós. S’hi poden trobar espècies de peixos típics de fons arenós com el sorell (Trachurus trachurus), el sorell de la Mediterrània (Trachurus mediterraneus), el pagell (Pagellus erythrinus) o el moll de fang (Mullus barbatus). A més, s’hi troben altres espècies que es poden trobar a fons rocosos o de posidònia com el sarg (Diplodus sargus) i el pagre (Pagrus pagrus).

També s’hi poden trobar espècies de flora marina com la cistoseira balear (Cystoseira balearica), les campanetes (Padina pavonica), l’acetabulària mediterrània (Acetabularia acetabulum), la peluqueta (Codium vermilara) o (Halimeda tuna).

Finalment, les meduses que podem trobar si nedam en aquesta platja són l’acàlef luminescent (Pelagia noctiluca), de naturalesa extremadament urticant, la medusa comuna (Aurelia aurita), que té una picada dolorosa, la medusa ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata), amb una picada molt lleu, i l’hidrozou barqueta de Sant Pere (Velella velella), que no produeix picada. Cal destacar que l’any 2018 hi ha hagut una presència extraordinària d’exemplars de caravel•la portuguesa (Physalia physalis) deguda a l’entrada de corrents d’aigua de l’Atlàntic a la Mediterrània entre els mesos de febrer i abril.

seguretat, serveis i accessibilitatzona de bany

DUTXA

ACCESSIBLE

SERVEIS

LLOC DE SOCORS

PUNT DE RECICLATGE

TORRE DE VIGILÀNCIA

ZONA DE BANY DE RISC ALT

AUS D'INTERÈS


Atès el seu caràcter litoral, en aquesta zona es poden observar algunes aus marines típiques. El corb marí (Phalacrocorax aristotelis) es pot veure tot l’any nedant i pescant prop de la costa o damunt les roques de la zona. També s’hi poden observar durant tot l’any les gavines com la gavina de potes grogues (Larus michahellis) i la gavina roja (Larus audouinii), espècie endèmica de la Mediterrània.

A més, durant la tardor i l’hivern es poden observar a la zona altres espècies d’aus marines com el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l’agró blanc (Egretta garzetta), el picaplatges (Arenaria interpres), el corriol tres-dits (Calidris alba), la gavina (Croicocephalus ridibundus) i la llambritja de bec llarg (Sterna sandvicensis).