passeig
del
molinar

foto antiga

HISTÒRIA I PATRIMONIL’origen del Molinar data de finals del segle XVII.


El barri va sorgir a mitjan segle XIX juntament amb els molins fariners existents a la zona (actualment desapareguts) en part per causa dels brots de còlera que es varen produir a la ciutat de Palma, que en aquells moments encara estava tancada per les muralles, fet que va provocar que els ciutadans abandonessin la ciutat emmurallada per por de contraure la malaltia.

Els molins varen deixar de funcionar abans del segle XX i l’any 1947 només hi havia les restes d’una dotzena de casetes. Aquests molins varen ser utilitzats com a barraques fins que es va construir l’autopista i el carrer de Joan Maragall.

La capella del Remei, fundada l’any 1850, es va construir en un solar cedit per la Capitania del Port a petició popular i va ser durant 37 anys l’única església oberta al culte públic. El 1928 es va tancar i, després d’anys en què s’hi van fer diverses activitats, el 1999 es trobava quasi en ruïnes, fins que a principis del s. XXI es va reconvertir en l’actual finca, en la qual s’han mantingut el rosetó de la façana i alguns elements interiors.

El seu port compta amb el Club Nàutic més antic de les Balears i ha tingut sempre una activitat pesquera tradicional molt important. Hi destaca el monument de la Rosa dels Vents amb un penell en forma de corb marí a la seva cúpula per indicar la direcció en la que bufa el vent.

Veure ubicació

ecosistema marí

El fons és, predominantment, arenós. S’hi poden trobar espècies de peixos típics de fons arenós com el sorell (Trachurus trachurus), el sorell de la Mediterrània (Trachurus mediterraneus), el pagell (Pagellus erythrinus) o el moll de fang (Mullus barbatus). A més, s’hi troben altres espècies que també habiten a fons rocosos o de posidònia com el sarg (Diplodus sargus) i el pagre (Pagrus pagrus).

També s’hi poden trobar espècies de flora marina com (Codium fragile), cistoseira balear (Cystoseira balearica), les campanetes (Padina pavonica), l’acetabulària mediterrània (Acetabularia acetabulum) o la peluqueta (Codium vermilara).

Finalment, les meduses que podem trobar si nedam en aquesta platja són l’acàlef luminescent (Pelagia noctiluca), de naturalesa extremadament urticant, la medusa comuna (Aurelia aurita), que té una picada dolorosa, la medusa ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata), amb una picada molt lleu, i l’hidrozou barqueta de Sant Pere (Velella velella), que no produeix picada. Cal destacar que l’any 2018 hi ha hagut una presència extraordinària d’exemplars de caravel•la portuguesa (Physalia physalis) deguda a l’entrada de corrents d’aigua de l’Atlàntic a la Mediterrània entre els mesos de febrer i abril.

seguretat, serveis i accessibilitatzona de bany

DUTXA

NO ACCESSIBLE

ZONA DE BANY DE BAIX RISC

AUS D'INTERÈS


Atès el seu caràcter litoral, en aquesta zona es poden observar algunes aus marines típiques. El corb marí (Phalacrocorax aristotelis) es pot veure tot l’any nedant i pescant prop de la costa o damunt les roques de la zona. També s’hi poden observar durant tot l’any les gavines com la gavina de potes grogues (Larus michahellis) i la gavina roja (Larus audouinii), espècie endèmica de la Mediterrània.

A més, durant la tardor i l’hivern es poden observar a la zona altres espècies d’aus marines com el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l’agró blanc (Egretta garzetta), el picaplatges (Arenaria interpres), el corriol tres-dits (Calidris alba), la gavina (Croicocephalus ridibundus) i la llambritja de bec llarg (Sterna sandvicensis).